UDOLS DE JOVENTUT, TRESOR DIVÍ

Mourn
Mourn
Any: 2014
Discogràfica: Sones

La meva germana gran em deia fa uns anys que començaria a sentir-me vella quan comencés a escoltar música feta per gent més jove que jo. Tot i que encara no és una cosa molt habitual en el meu cas i que Mourn són un exemple exagerat –amb membres que tenen entre 14 i 19 anys podem dir que són una mica precoços, no deixa de ser un plaer veure que l’escena es renova i que els “grans” acullen els joves sense prejudicis d’edat.Mourn van fitxar aquest any per Sones i amb ells, en col·laboració amb Venus in Furs, han tret un 7” (Otitis, 2014) i ara l’àlbum debut, homònim, que porten presentant en directe des d’aquest estiu passat.
Mourn és el grup de la Carla i la Jazz, amigues de l’institut, acompanyades per la Leia al baix i l’Antonio a la bateria. Diuen que la majoria de lletres les han pensat estant a classe i ens ho creiem, les cançons de Mourn parlen de malestar adolescent, d’amors d’institut i d’incomprensió juvenil, però sense que les paraules els hi quedin grans, sense que cada estrofa sembli una pompositat que es passa d’intensa. “Per què continuar vivint si no puc anar a nedar?” criden a Otitis, “et creus que ets genial però jo et dic que ets avorrit”, o et diuen que els nois són un conyàs i que el teu cervell està fet de caramel, tot amb una veu que recorda vagament a la de la Patti Smith, embolcallada d’udols, crits, bateries ràpides, una línea de baix força “matxacona” i guitarres que passen del “raca-raca” a melodies filigranades sense que un se n’adoni.

Com si s’haguessin posat d’acord, sembla que tots els grups catalans de joves nascuts als noranta hagin decidit beure de la mateixa font i rememorar el grunge, el hardcore de crit ofegat i el rock guitarrer de tocs malenconiosos. Mourn, Ohios o Please Wait són exemples d’aquesta generació que rememora la dècada de la camisa de quadres i que els emparenta directament amb els grups propers a l’escena del Sant Feliu Fest. Mourn són del Maresme, però canten en anglès, cosa que fa fàcils les comparacions amb Blonde Redhead, però també amb Santa Rita, i fins i tot amb Sonic Youth o The Breeders.

Com a disc de debut, “Mourn” és una col·lecció de bones cançons que mostra força maduresa, tot i el relativament poc rodatge del grup –i sabem del cert que en directe compleixen. Té dos hits indiscutibles: “Otitis”, que ja coneixíem del seu primer EP i que és sens dubte la millor cançó de l’àlbum, i “Your brain is made of candy”, molt ben col·locada al principi com a presentació d’aquesta barreja de ràbia i naïvitat que és la resta. “Dark issues” i “Jack” –una de les quatre cançons de menys de dos minuts de durada del disc– són les meves preferides personals, amb un punt més accentuat de foscor que ens porta cap al darrer tema, “Silver gold”, que és el crit emo que tanca el disc.

Fotografia de portada: Sones
Text: Glòria Guso
Correcció: Raquel Molina

Anuncios

Acerca de glory

Cul inquiet, historiadora de l'art, melòmana, viatgera, glorypedia.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: