DOUG MARTSCH ÉS COM UN SIM

Quan penso en Doug Martschalma mater de Built to Spill, de seguida em vénen al cap els Sims. No em direu que no us recorda molt a Roberto Novato, home de la casa de la família tutorial, més aviat calb, amb una barba grossa i panxa, vestit amb samarreta i texans? Bromes a part, Built to Spill tornen a Barcelona i estaran tocant a l’Apolo aquest divendres 6 de setembre. La darrera vegada que van venir va ser en ocasió del Primavera Sound 2010, com a part de la programació de l’escenari ATP, on van tenir diversos problemes amb el so i ens van deixar a tots a mitges, un concert molt emotiu que es va fer curt i estrany. A l’Apolo ja van venir en concert el 2008, aquell cop per a tocar el “Perfect from Now On” (1997) sencer, tot i que van dedicar el bis a altres temes clàssics com “Going Against Your Mind”, “Car” o “Carry the Zero”.

Enguany no venen a presentar cap disc nou, ja que no n’han tret cap des del “There Is No Enemy” de 2009, i tots esperem un concert que repassi trajectòria i èxits, cosa que sembla que estan fent, vistos els setlists de la seva gira pels Estats Units aquest mateix 2013. La formació de Built to Spill no ha canviat poc des de la seva formació: sembla que els plans de Doug Martsch per al grup era que ell fos l’únic membre permanent i que la resta de músics anessin canviat. No ha estat tant així, però sí que hi ha hagut un ball de baixistes, bateries i guitarres per a cada disc i cada gira. Aquest cop formen la banda els ja veterans guitarristes Brett Netson (que no Nelson) i Jim Roth, i les noves incorporacions Steve Gere a la bateria i Jason Albertini al baix.

Bé, això que dic no és del tot cert. El 2010 sí que es va publicar un disc, diguem-li il·legítim, de Built to Spill, “The Electronic Antology Project”, una mena de remake electrònic, només a base de sintetitzadors de regust vuitanter, d’algunes de les cançons de capçalera del grup, fet pel seu (ara) exbaixista Brett Nelson (que no Netson) amb nou enregistrament de les pistes de veu de Doug Martsch. Si bé la crítica en aquell moment no es va prendre massa seriosament aquesta marcianada, des de llavors gent com J Mascis de Dinosaur Jr. i Ben Gibbard de Death Cab for Cutie també han deixat que Nelson refés algunes de les seves cançons tot donant continuïtat a aquest projecte. El remake no es limita a la música, els títols de les cançons són anagrames dels títols originals i converteixen coses com “Things Fall Apart” en “Far Path Tall Sign”, per exemple.

Els teloners de Built to Spill en aquesta gira són els suïssos Disco Doom, trio format per dues guitarres i una bateria (de vegades també baix i teclat). Potser no caldria destacar-ho però em sembla important dir que una de les guitarres (i la resta d’instruments addicionals) els toca una noia, l’Anita Rufer. Rock de guitarres en la línia de Dinosaur Jr., Butthole Surfers o la pròpia banda per a qui escalfen l’ambient és el que fan Disco Doom, que van treure el seu quart disc, “Trux Reverb”, el 2010 i que el 2012 van publicar un split amb Rabbit Theory. Són uns habituals dels Estats Units, han fet més d’una gira per allà (amb Built to Spill mateix, entre d’altres) i, de fet, just tornen de passar uns mesos a Nova York gravant nous temes. La nit de divendres promet, doncs, una bona estona de guitarres i soroll.

Anuncios

Acerca de glory

Cul inquiet, historiadora de l'art, melòmana, viatgera, glorypedia.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: