Qui són Die Heiterkeit?

Die Heiterkeit és un grup fundat a Hamburg que no té cap problema amb dir que “l’amor d’un poble m’ha fet la vostra reina” o que ens deixarà pel proper millor dandy que trobi. Són tres noies –Stella Sommer (veu i guitarra), Rabea Erradi (baix i veu) iAnna-Leena Lutz (bateria), però diuen que no són una girl band; canten cançons d’amor però no parlen de pena i dolor; es diuen Die Heiterkeit (alegria, jovialitat, hilaritat) però el seu logo és un smiley que no somriu. La premsa alemanya ha especulat molt amb el fet que no és una d’aquelles bandes que ha tocat en totes les sales petites de la ciutat i voltants abans d’entrar en un estudi a gravar, tampoc s’han fet gaire promoció per internet. De sobte, al 2012, apareix un split gravat amb els ja més coneguts Ja, Panik, treuen el seu disc debut “Herz aus Gold” amb Staatsakt (la discogràfica de Stereo Total, entre d’altres) i toquen en festivals i sales de tot el país. I és clar, tot això sona sospitós. Hem parlat amb la Stella sobre el grup, sobre el misteri com a estratègia de promoció i hem aprofitat per a preguntar-li pel proper disc de la banda, per l’escena musical alemanya i per l’inevitable tema del masclisme en el món indie. I, a més, ens ha fet una petita mixtape.

Quan, com i on es va fundar Die Heiterkeit?

El grup es va fundar l’1 de gener de 2010. La Stefanie [Stefanie Hochmuth, la primera bateria] i jo ja érem amigues. A la Rabea, aleshores, només la coneixia de vista i de saludar-nos, però vam estar xerrant molta estona en una festa de cap d’any i ja vam quedar directament per assajar al local l’endemà. La Rabea i jo ja havíem tingut altres grups a l’institut, la Stefanie no. L’Anna, que des d’aquest any la substitueix, també ha tingut altres grups abans.

Parleu-me de les vostres influències. Amb quin grup us identifiqueu més? Quin grup us hagués agradat fer?

La Rabea i jo sempre hem sigut molt fans de Pavement. De fet, també és a través d’això que ens hem conegut. Ens hagués agradat fundar Pavement. Si no, abans escoltàvem molt indie rock americà, grups anglesos, coses dels 60. I clar, a mi m’interessen també grans cantautors com Bob DylanLeonard Cohen

Va ser un amic a Bremen qui em va parlar per primer cop de Die Heiterkeit. Tot i que aquest és el camí més simple i habitual, com a mínim fins fa un temps, de conèixer i descobrir grups, he llegit que per a vosaltres va ser una estratègia pensada això de no fer concerts abans de treure el primer EP, no tenir bandcamp ni cap lloc web on fer-vos publicitat a través d’internet.

Sí, exacte, no ens volíem imposar. Originalment ens havíem proposat que el grup fos secret fins que haguéssim gravat l’EP. Algú, de la manera més tonta, es va assabentar que estàvem fent música juntes i amb això van començar les especulacions. La gent estava intrigada precisament perquè no hi havia res a escoltar i nosaltres de sobte ens vam trobar que teníem uns vint temes que consistien només d’una estrofa i una tornada, però cap cançó acabada.

Alguns articles a la premsa alemanya deien que tot això ho havíeu fet per a tenir una imatge de grup més cool. O hauríem de pensar que és una tornada nostàlgica a aquests temps en què la nova música es descobria a través d’amics o de passar moltes hores a la botiga de discos, un back to basics que té també a veure amb el nou auge del vinil?

No ha tingut mai res a veure amb voler ser cool. Principalment estàvem ja cansades d’aquesta sobreoferta musical a internet. En qualsevol moment, qualsevol vol saber alguna cosa sobre tu i a internet no hi ha secrets. Si t’agrada un grup, només has de posar el seu nom a Google i de seguida ho saps tot. Tots els grups esdevenen transparents i s’obren de tal manera que tota la intriga i la màgia es perd. Però a la llarga tampoc nosaltres ens en podíem abstreure. Per exemple, per anunciar concerts és molt important internet, però publiquem en vinil perquè simplement ens agrada més.

El vostre nom, la cara no somrient que feu servir de logo i tota la vostra estètica més aviat fosca: és tot ironia i contradicció, una imatge de grup que voleu transmetre, juntament amb aquest secretisme?

Ni nosaltres mateixes ho tenim gaire clar. La cara hi era, d’alguna manera, des de bon començament, no sé si abans que el nom, o després, o tot alhora. Crec que tot va passar en molt poc de temps i de cop ja era així.

Diríeu que feu un tipus de música on importen més les lletres que la resta?

Jo no ho diria pas. Entenc, però, quan ho diuen els altres. Sempre és molt difícil definir i anomenar allò que fa un mateix.

Sobre les vostres lletres, també he pogut llegir força i veig que sempre es diu el mateix: que es tracta de cançons d’amor arrogants, iròniques i cíniques. Què us sembla que es digui això? Són realment iròniques o tenen més a veure amb una actitud de “reserva arrogant” que voleu mostrar?

Uf. Nosaltres només volíem capgirar el contingut de totes aquestes cançons d’amor. Quasi totes les cançons tracten sobre algú que pateix, perquè l’han deixat o pel que sigui. Nosaltres trobàvem això massa passiu, ens faltava un equilibri de let’s have a party.

Té a veure amb una reivindicació de la posició activa de la dona, o de la veu cantant en general?

En general, nosaltres no pensem en aquestes categories de gènere. Per a mi era més aviat una qüestió de canviar l’actitud de les lletres o dels intèrprets. Si aquests són masculins o femenins no m’ha semblat mai important, crec que hagués escrit les mateixes lletres d’haver estat un home, encara que això segurament no hagués caigut simpàtic.

A Espanya, fa uns mesos, va haver-hi una gran polèmica al voltant del masclisme al món indie. Que si es tractava als grups de noies amb paternalisme, que si se les comparava sempre amb altres grups de noies, tinguessin a veure musicalment o no, etc. Em sembla que no és el vostre cas, sovint se us compara amb Ja, Panik o amb Tocotronic, per exemple. Penseu que això pot canviar amb la vostra nova bateria, l’Anna, que toca amb Half Girl, un grup obertament feminista i format també només per noies?

Si, és clar, a nosaltres també ens comparen molt amb altres grups de noies. Això no té pas a veure amb la música que nosaltres fem, sinó amb el nostre sexe i amb tampoc hi ha gaires referències femenines a on poder remetre. Amb grups de nois també se’ns compara de tant en tant, però no tan sovint. I és clar, nosaltres també hem patit paternalisme, això ho coneixen tots els grups femenins. Tot i que no per part d’altres músics, sinó més aviat, quan estem de gira, per part de tècnics o d’altres professionals de la programació i el muntatge de festivals i concerts. Sobretot són els tècnics els que s’esperen que no tinguem ni idea del que fem. I això no canviarà pas amb el nou membre del nostre grup.

La Stella també va dir en una ocasió que li agradaria saber quanta gent s’interessaria per vosaltres si fóssiu nois. Vaig llegir una ressenya del vostre disc on es deia que musicalment no fèieu “res especial” però que es parlava de vosaltres perquè això, precisament, no us importava gaire. Què em podeu dir sobre això? És Die Heiterkeit un projecte estrictament musical o és més aviat una cosa entre amigues, per fer alguna cosa, per transmetre un missatge?

Die Heiterkeit és, com qualsevol altre grup, una mica de tot això. Jo vaig començar a fer cançons amb deu anys i ara, naturalment, intento escriure cançons que puguem tocar i gravar amb Die Heiterkeit. No es tracta de molar, senzillament hem tingut sempre molt clar que no ens volíem posar a un nivell més baix del que ens correspon. Jo crec que aquest és l’error més gran que cometen moltes bandes joves, que es deixen tòrcer i punxar amb allò de “no sóc ningú, no hi puc fer més” fins que passen per la pedra. Nosaltres mai hem enviat demos ni hem convidat gent important als nostres concerts, ni tampoc hem demanat res. Sempre hem pensat que la gent ha de venir a nosaltres i no al revés. També ens ha funcionat.

La Stefanie Hochmuth ha deixat el grup i ara teniu una nova bateria. Creieu que el grup -la vostra música- canviarà significativament per això? Vàreu buscar una noia per a cobrir aquesta plaça o simplement ha passat així?

En realitat no canvia res, excepte que ara assagem a Berlín. Les cançons que tenim fins ara estaven totes ja escrites i acabades, tot i que, naturalment, l’Anna toca la bateria de forma diferent a la Stefanie. Però tot encaixa molt bé. L’Anna va ser la primera persona en qui vam pensar quan vam començar a buscar un nou bateria, i per sort va funcionar, així que tampoc vam haver de pensar gaire en si volíem un noi o una noia.

“Herz aus Gold” es va publicar fa gairebé un any. Podeu ja fer algun tipus de balanç?

No… Per a nosaltres sembla tot molt més llunyà, el vam gravar fa dos anys. Com que en això de la música tot s’allarga molt, ara ens hem vist obligades a fer-ho tot molt més ràpid, però quan va sortir “Herz aus Gold”, la majoria de cançons del nostre proper disc estaven ja fetes.

I aquest nou disc serà gaire diferent? Han canviat moltes coses des del llançament del “Herz aus Gold”?

Sí, serà diferent, però encara és un secret. Evidentment, a partir del canvi a la bateria han canviat moltes coses per a nosaltres, ara assagem a Berlín, per exemple. Jo sóc l’única que encara viu a Hamburg, i la nova bateria viu a Leipzig. Per això, anar de tant en tant a prendre una cervesa al vespre ja no entra en els nostres plans i hem d’organitzar els assajos en bloc i amb antelació.

Què em podeu dir de l’escena musical d’Hamburg? I de la música indie a Alemanya en general?

A Alemanya en general l’escena musical és molt petita i abastable però també bastant forta. Ara per ara passen moltes coses. Nosaltres intentem, en la mesura del possible, de mantenir-nos-en al marge. No ens en sortim gaire, perquè evidentment tenim molts amics que també fan música, però és cert que no ens sentim part de cap escena, aquesta és una idea amb la que no ens identifiquem.

No voleu venir a tocar a Barcelona?

Sí, clar, ens encantaria, però encara no ens hi han convidat.

Mixtape Die Heiterkeit per A Viva Veu

 

http://avivaveu.com/bloc/qui-son-die-heiterkeit

Anuncios

Acerca de glory

Cul inquiet, historiadora de l'art, melòmana, viatgera, glorypedia.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: