Una crònica del darrer Faraday

S’ha acabat. L’altre cap de setmana vam assistir al desè i darrer Faraday, el festival de Vilanova i la Geltrú que cada any, des de 2004, ajuntava a la capital del Garraf grups locals i nacionals amb bandes internacionals, tot fora del hype i amb molt bon gust, així com públic autòcton i gent vinguda de fora a veure concerts a la vora de la platja. Els organitzadors han decidit posar punt i final a un festival consolidat, que ja era una de les cites musicals imprescindibles de l’estiu, per a passar a fer altres coses (projectes personals, altres iniciatives col·lectives o el nou festival Vida, que es presenta aquest juliol i que arrencarà de manera oficial l’any vinent).

L’últim Faraday el vam viure acompanyats d’una sensació estranya en la qual es barrejaven sentiments d’abandonament i de nostàlgia anticipada amb l’alegria de trobar-se allà un cop més, de viure encara una darrera festa al Molí de Mar. A vegades donem per fet que certes coses duraran per sempre i és a llavors, quan una de les parts decideix acabar-les de manera més o menys imprevista, que ens n’adonem de com era d’especial allò, de com ho trobarem a faltar i de com d’incomprensible ens pot semblar en un principi que les coses puguin acabar així. Vindran altres festivals i altres festes, ho sabem, però un ha de passar el seu dol abans de començar a pensar en allò que pot venir després.

Però tampoc cal posar-se massa tràgic, l’últim Faraday va tenir moments per al record, concerts memorables i molts instants de joia. El festival va arrencar amb un concert de Wind Atlas força íntim amb el públic assegut a la gespa bevent les primeres cerveses del vespre, The Free Fall Band van posar el públic en un mode revetlla que ja va durar tota la primera nit, fins i tot quan hagués tocat que la gent fos una mica més silenciosa durant les actuacions. Junip van fer, crec jo, el millor concert de la primera jornada i del festival, m’atreviria a dir, presentant el seu darrer disc homònim amanit amb cançons del seu debut de 2010. Amb un so impecable, José González i companyia ens van embolcallar amb la seva música melancòlica fins deixar-nos sumits del tot en aquest ambient trist i bonic alhora, de mig somriure i ulls brillants que a mi ja no em va treure ningú, ni The House of Love, ni Tokyo Sex Destruction ni la sessió d’en Graham d’aquell divendres.

Una altra de les coses que feien especial el Faraday eren els concerts a la vora de la piscina de l’Hotel Ceferino. A Viva Veu havia convidat en aquesta edició a Sons of WoodsWann i Son Bou el dissabte, a tocar a ple sol i en plena digestió, amb els peus o tot el cos en remull i preparant-se per a una segona jornada de festival on allò més destacat va ser John Talabot amb Pional i Jonathan Wilson fent que tots ens preguntéssim si realment podíem fer festa aquell dia. I la vam fer, clar, fins ben tard amb el DJ Coco, sent tots molt amics els uns dels altres.

Tot i l’ambient molt festiu i els evidents estralls que les festes de divendres i dissabte havien causat en bona part del públic, la piscina del Ceferino va ser prou alicient perquè s’omplís per veure Germà AireSúper Gegant i vàlius el diumenge. “Si fóssiu professors tindríeu festa demà”, deia el Gerard de vàlius, i no hauríem d’agafar a primera hora de la tarda el tren de tornada cap a Barcelona, afegiria jo, perdent-nos el darrer vespre de festival, el més trist i maco, sense saber encara si tornarem a Vilanova i la Geltrú amb les mateixes ganes de quan veníem al Faraday.

 

http://avivaveu.com/bloc/una-cronica-del-darrer-faraday

Anuncios

Acerca de glory

Cul inquiet, historiadora de l'art, melòmana, viatgera, glorypedia.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: