ARTISTA VS. CRÍTIC: HIDROGENESSE I ROGER ROCA (SIDECAR, 28.XI.12)

Un artista i un periodista junts dalt del mateix escenari. Aquesta és la idea que regeix la sèrie d’espectacles “Artista vs. Crític” que es va celebrar fa unes setmanes a Sidecar, un cicle dirigit per Luis Hidalgo que té lloc en el marc del 30è aniversari de la sala barcelonina. El cicle va presentar parelles com Filastine amb Nando Cruz,Hidrogenesse amb Roger RocaQuimi Portet amb Jordi Turtós i Lorena Álvarezamb Luis Hidalgo al llarg de quatre nits consecutives per a les quals la sala havia reduït el seu aforament. El format volia ser una barreja entre actuació musical i entrevista, un punt mig entre el concert i la crítica en directe, però, a jutjar pel que es va veure el segon dia amb Hidrogenesse i Roger Roca (Sputnik, Rockdelux, In-Edit i El Periódico), cal dir que tot plegat s’acostava més a un concert interromput per un infiltrat a dalt de l’escenari que no pas a allò que donava a entendre la nota de premsa.

Val a dir que Hidrogenesse és un grup amb un discurs i una estètica molt personals, extravagants, amb un sentit de l’espectacle molt marcat que es va fer palès des del primer minut del xou. Això no és cap crítica al grup, tot el contrari, però si que va ser negatiu per al desenvolupament del format de l’espectacle tal i com aquest s’havia plantejat, ja que el crític Roger Roca va quedar des del principi en un segon pla i no va ser capaç d’imposar-se en cap moment. Potser era perquè ni grup ni crític havien fet mai una cosa semblant –així ho van dir, o perquè es tractava alhora del darrer concert de la gira que Hidrogenesse han fet per a presentar el seu darrer disc, “Un dígito binario dudoso” (Austrohúngaro, 2012).

Sigui com sigui, en Roger Roca s’havia encarregat de triar un setlist que repassava els grans èxits de la parella artística que formen en Genís i en Carlos, començant amb “Caballos y ponis”, cançó que gira al voltant de les parelles impossibles -“com artistes i crítics” feia broma en Genís; i seguint amb “Fuig llop fuig llop fuig”, “Historia del mundo contada por las máquinas”, “El beso” o “Vuelve conmigo a Italia”. El crític, a més de preguntar sobre el sentit de les seves lletres, la seva lectura política o la discogràfica Austrohúngaro, fundada pels membres d’Hidrogenesse, tararejava les cançons i fins i tot es va disfressar quan van cantar “Disfraz de Tigre”.

Hidrogenesse van ser en tot moment els amos de l’escenari i no van deixar que en Roger Roca els incomodés amb les seves preguntes: van respondre amb evasives quan aquest els va interrogar sobre el significat de les cançons o sobre si creien que feien música fàcil i dolenta i van donar la volta al tema del sentit de l’espectacle. El Genís i el Carlos són uns performers extremadament intel·ligents, amb una manera de fer alhora natural i calculada que deixa fora de lloc la pregunta de si l’espectacle és seriós o si tot plegat és una conya, una mena de teatre irònic que s’han inventat. Són fans de Morrissey i de les cançons romàntiques de Stephin Merritt (The Magnetic Fields), creuen que tot allò que es fa en públic té una vessant política i han creat Austrohúngaro per a publicar discos d’amics seus que fan coses que no fa ningú més.

En aquest setlist especial hi havia la cançó que van fer per a l’exposició Genius Loci que es va poder veure a la Fundació Miró de Barcelona durant la primera meitat del 2011, “Moix”, que van tocar darrere una tela sobre la qual es projectava el vídeo que van fer per a l’ocasió, “Estafa” (d’Austrohúngaro) i versions polka de “Vamos a casarnos” i de Disfraz de Tigre. Va ser projectat també el videoclip de “Rock’n’Roll” d’Espanto, de la família Austrohúngaro, i van voler acabar amb la que sempre és la darrera cançó de tots els concerts d’Hidrogenesse, “No hay nada más triste que lo tuyo”, tot i que el públic –fans acèrrims en la seva majoria- no els va deixar i van haver de fer les polkes “Hidrogenesse enamorados” (per iniciativa pròpia) i un bis en el que van interpretar “Christopher”, la cançó sobre l’amic d’infància del matemàtic Alan Turing, a qui dediquen el seu darrer disc.

Si el títol “Artista vs. Crític” fa al·lusió a una competició, Hidrogenesse guanyen per golejada. No és que el crític ho fes malament, és que ells són massa bons. “Els grups es fan a l’escenari”, deia el Genís abans d’afirmar que “cadascú escull el seu rock’n’roll” i que, per tant, no hi ha música bona ni dolenta. Sí que hi ha “teatro malo”, en canvi, una forma de teatre, de gestualitat, que va acompanyar algunes de les seves cançons, com ara “Dios fuma habanos” o “Christopher”. Els productes d’Hidrogenesse, així com els d’Austrohúngaro, volen ser unitaris, des de les cançons fins a la coberta i sobretot en el directe. En aquesta ocasió, però, com que no havia de tractar-se, en principi, d’un concert, ens vam quedar amb les ganes de veure un espectacle 100% Hidrogenesse. A canvi hi havia el Roger Roca intervenint de tant en tant.

http://www.avivaveu.com/bloc/artista-vs-critic-hidrogenesse-i-roger-roca-sidecar-28-xi-12

Anuncios

Acerca de glory

Cul inquiet, historiadora de l'art, melòmana, viatgera, glorypedia.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: