LOTUS PLAZA A LA [2] (7.XI.2012)

El dimecres 7 es va donar a Barcelona una situació de competència entre concerts gens habitual fora del context dels festivals: The Walkmen a la sala Bikini, The Wave Pictures al Sidecar, Blind Melon a l’Apolo i Lotus Plaza a La [2]. Tot apuntava a que costaria omplir la sala petita del Paral·lel -i veient els teloners, Gabriel y Vencerás, semblava que així seria- però al final hi havia prou gent, com a mínim per a que no hi hagués sensació de buit. Tot i l’escassetat de públic, Gabriel y Vencerás van fer un bon concert en el que van tocar molt bona part de l’”Ácido niño” (Gran Derby), disc que van publicar el passat mes de maig. Van dir que estaven molt contents d’obrir per aLotus Plaza i de ben segur que recordaran el concert durant molt de temps, ja que enLockett Pundt va acabar tocant pràcticament tot el concert amb la guitarra d’un d’ells, després de trencar alguna corda i tenir diferents problemes amb la seva.

Lotus Plaza van preparar l’ambient amb un soroll de reverberació i llums de color violeta abans de sortir a tocar. Quan van aparèixer ja estava tothom molt relaxat -aquesta, sembla, era la seva intenció- i van obrir el concert amb “White Galactic One” i “Strangers” sonant molt més denses que en disc però sense resultar gens pesades. Per bé que els quatre músics que acompanyaven en Lockett només formen part de Lotus Plaza en directe, hom podria pensar que són un grup perfectament convencional, tan bé que sonaven junts, sense tenir de cap manera un so postís (l’aparença potser una mica, ja que el petit Lockett fa aquesta pinta de nen bo, polit i tímid i els seus companys d’escenari duien uns outfits molt més estudiats).

Després de “Strangers” es va trencar una de les cordes de la guitarra principal i vam tenir uns minuts més de soroll d’ambient mentre la canviava -cosa que no és pas tan freqüent a Lotus Plaza com a Deerhunter, grup en el que Lockett Pundt toca la guitarra però en el qual no té el paper protagonista que vam poder veure aquell dimecres a La [2] i en el qual se sent evidentment incòmode, dirigint-se al públic en molt poques ocasions i només per a dir “gràcies per venir”, “perdoneu que aquest no sigui el nostre millor concert”. I deia això perquè era cert, segur que aquell concert no va ser el millor que havien fet fins aleshores, però es notava que el públic tenia ganes de veure’ls i que tampoc calia dramatitzar amb l’afer de la guitarra.

Van reprendre el show amb “Come Back“, un dels hits del seu primer disc, “The Floodlight Collective“, que va acabar allargant-se deu minuts bons, i van continuar repassant el seu darrer disc, “Spooky Action at a Distance” (Kranky, 2012), amb les destacables “Eveningness“, “Remember Our Days” i “Jet Out of the Tundra“. No va ser un concert gaire llarg ni massa memorable, però en Lockett Pundt va demostrar que pot fer de frontman sense problemes, tot i ser menys carismàtic que el Bradford Cox, i que és capaç de deixar el públic molt satisfet fins i tot amb unes condicions poc favorables.

Fotografia de Pablo Luna / Alta Fidelidad.

http://www.avivaveu.com/bloc/lotus-plaza-a-la-2-07-xi-2012

Anuncios

Acerca de glory

Cul inquiet, historiadora de l'art, melòmana, viatgera, glorypedia.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: