El passat mes d’abril es va publicar el segon disc de Lotus Plaza, «Spooky Action at a Distance» (Kranky, 2012), un disc que ens deixa més clar –si no ho havíem entès bé amb el primer àlbum («The Floodlight Collective«, Kranky, 2009)- quin és el nivell d’influència que té el petit i fràgil Lockett Pundt a Deerhunter, banda a qui dedica la major part dels seus esforços musicals com a guitarrista. La gira de presentació d’aquest segon disc passarà per Barcelona (per La [2]) el proper 7 de novembre.
«Spooky Action at a Distance» arriba tres anys després del debut en solitari de Pundt amb un disc molt ambiental, capaç de submergir l’oient en una atmosfera de capes sonores d’ecos, sorolls i melodies superposades, que li va valdre no poques bones crítiques i el fet d’ésser reconegut com a music de ple dret, més enllà de ser “el guitarrista de Deerhunter amb un projecte en solitari”. I és que, a Lotus Plaza, en Lockett ho fa tot, des de compondre, tocar tots els instruments, cantar, gravar en un quatre pistes i remesclar fins que tot plegat té el so que ell vol. Per als directes compta amb quatre altres músics, però a l’hora de fer les cançons i gravar és gairebé sempre ell sol o en companyia del Bradford Cox, un altre gran freak del bedroom producing.
Es pot dir que aquest disc és, en general, més pop que «The Floodlight Collective», amb unes cançons que donen molta més importància a les lletres i a una estructura amb tornades molt marcades, cosa que trenca –si bé no pas radicalment- amb les progressions sense principi ni final dels temes de l’àlbum anterior o de l’altre grup on en Lockett toca. Bons exemples d’aquest canvi poden ser “Dusty Rhodes” i “Monoliths”, totes dues cançons certament melancòliques, però força directes i amb poca reverberació vocal. Igualment, encara hi ha cançons com “Strangers”, “Jet Out of the Tundra” o “Eveningness” que no deixen de recrear-se en l’allargament de melodies de guitarra que canvien progressivament sobre ritmes repetitius, tot embolcallat per un cert reverb de la veu.
No es tracta pas d’un disc homogeni, per bé que la idea general segueix emmarcantLotus Plaza en aquesta línia dream pop – rock ambiental que encapçalen grups com els propis Deerhunter o clàssics com My Bloody Valentine. Més enllà dels temes que hem comentat fins ara podem trobar-hi píndoles molt més rockeres com “White Galactic One” o la mena de bonus track acústic de regust introspectiu que és “Black Buzz”, la darrera cançó del disc, on el sr. Pundt es mostra com a crooner carregat de sensibleria –sembla que tot apunta a que és una cançó per a la seva dona, amb qui s’ha casat aquest setembre passat, pocs mesos després de la publicació del disc.
Lotus Plaza fa una gira per Europa força inusual, amb actuacions en ciutats com Lausana, Basilea, St. Gallen, Ravenna, Pàdua, Montpeller, Dijon o Vendôme. Algunes de les estacions de la gira són en festivals (el Pitchfork a París o el Rewire a la Haia, per exemple). A la península tocarà a Madrid (sala El Sol) i a Barcelona, sent aquest darrer el penúltim concert de la gira que acaba a Londres el 10 de novembre.
http://www.avivaveu.com/bloc/lotus-plaza-spooky-action-at-a-distance
socorristas 